Costa Rica, gener 2011
Hola soc l’Elena,
Com esteu?
Desitjo que hagueu tingut unes bones festes i que els Reis Mags us hagin portat moltes coses.
Jo ara estic a la platja de Manuel Antonio a Costa Rica escrivint-vos. Costa Rica es un país ple d’animals. He anat a molts parcs naturals on he vist animals com:
- Iguanes
- Micos de quatre tipus; micos aranya, micos cara blanca, micos esquirols i micos congo que també li diuen “aullador“ pel grit que fa.
- Osos mandrosos
- Caimans
- Ocells de molts colors
- Mapaches
- Armadillos
- Basiliscos
- Granotes de colors
- Molts insectes
- Papallones
- Molts ocells, colibrís, tucans, lloros...
- Esquirols
- Serps
- També he anat a un zoo on he vist lleons i pumes i micos que es menjaven papallones però no era el mateix que veure’ls en llibertat.
El que més m’agradat són els micos perquè son molt trapelles. He vist 10 o 11 micos esquirol que anaven pel cable del llum per robar plàtans d’un restaurant. Els micos cara blanca roben a les platges i obren les bosses i ho treuen tot, si es menjar s’ho mengen i si no ho es, ho tiren tot. A una companya meva li van treure un tros de pinya de les mans. Els mapatxes també són uns lladres. Fan el mateix que els micos cara blanca.
També vaig anar a un mariposarium. Vaig veure com neixen les papallones i vaig alliberar una papallona per fer el seu primer vol.
Mireu quines fotos!!
Companys i companyes ja us aniré informant. D’aquí uns dies aniré a Califòrnia.
Adéu,
Elena
Califòrnia (USA), febrer 2011
Hola companys, companyes i Anna, soc l'Elena, com esteu?
Pel que poseu en el blog, molt bé oi?
Quan havíem acabat el conte del cargol fabufantàstic tocava un d'Egipte, l'heu començat?
Ja estic als Estats Units. A Las Vegas hem passat l'aniversari de la meva mare i hem anat al Grand Canyon del Colorado. Abans fa molts anys era territori dels indis i van arribar els vaquers americans i els hi van treure tot.
He anat a llocs molts xulos (a Death Valley) com la carretera dels artistes on hi havien muntanyes de molts colors, com verd, marró, vermell, rosa, etc. Al Golden Canyon que les roques semblaven cares d'indis. Al Zabriski Point que és un mirador i jo vaig baixar per les muntanyes i estava dins del mirador.
També he anat a altres parcs naturals, els que he explicat abans feia molta calor (són al desert), els d'ara són d'hivern i tenen neu. Hem anat al parc de Sequoia, es diu així perquè les sequoies són els arbres més grans del món, hem entrat dintre d'un tronc gegant i hem vist esquirols i també cérvols, que hi han molts. Com estava ple de neu fèiem guerres de boles de neu. També al parc de Yosemite amb moltes cascades.
Encara que no vaig a l'escola tinc molts deures. Com estem treballant Egipte, us posaré algunes fotos d'imitacions que he vist aquí. Mireu aquestes fotos. A les notícies surt molta informació del que està passant a Egipte, nosaltres les veiem però en anglès.
A mi i a la meva família ens ha agradat molt San Francisco, com estem treballant la ciutat us informaré dels mitjans de transport que hi han a San Francisco. Els autobusos i els trens són elèctrics i està molt bé perquè no contaminen. La gent es desplaça de diferents formes com: caminant, en cotxe, corren, en vaixell (ferrys), en autobús, tren, patins, patinets, metre i tramvia. Els tramvies són de fusta, van només un vagó sol. Es condueix amb una palanca. Quan tenim que girar no ho fan automàtic, han de baixar dues persones, fins i tot la gent va per la part de fora. A la part de davant hi han llums. Pugen i baixen per carrers amb molta pendent. El que més m'agradat de San Francisco és el Golden Gate.
Hem baixat per la costa i hem vist elefants marins, lleons marins, llops marins i foques. Veig molts animals. He anat en un vaixell i també he vist balenes, dofins, pelicans i moltes aus.
M'agraden molt els vostres comentaris del blog. Us trobo a faltar.
Una abraçada per a tothom, adéu,
Elena
Hola Christian.
Ja he fet la endevinalla.
I he tardat una mica. Aquí la poso:
It's big.
It's grey.
It's got a trunk and fins like a fish.
What is it?
Sea Elephant
Natàlia i jo estem treballant amb aquesta pàgina d'anglès:
Està molt bé!!
Elena
PERÚ, febrer 2011
Hola a tots i a totes!
Com va l'obra de teatre? Ja està bé el David?
Us he vist a les fotos del blog i m'han agradat molt.
Ara soc a l'Argentina però us vull explicar el que he fet al Perú.
El Perú m'agradat més del que em pensava. He anat a Nazca on hi havien les línies de Nazca. Fa més o menys 2.000 anys que es van fer. Es un misteri com es van fer. Només es poden veure des del cel. Es creia que ho van fer els extraterrestres per aterrar les seves naus perquè son molt grans i perquè hi ha una figura que sembla un astronauta dibuixada a una muntanya. Mireu les fotos.
També he anat a Ica on he agafat un buggi i he anat per totes les dunes. Hens van donar unes taules con les de surf, i varem baixar molt ràpid tant amb el cotxe com amb les taules.
He agafat un vaixell a Paracas per anar a les Illes Ballestas. Aquí he vist molts animals com llops marins, lleons marins (com a Califòrnia), pingüins, pelicans i moltes aus.
Un altre ciutat que he vis es diu Arequipa on hi havien moltes esglésies i vam fer una excursió en Canyó del Colca on vam poder veure Condors, que es un au que també està dibuixat a les línies de Nazca.
A Perú hi han moltes llames, “alpacas” i “vicuñas” que son animals de la família dels camells. Jo les he agafat, les he acariciat i elles m'han escopit!!
Després d'Arequipa vaig anar a Cuzco on hem pujat al Machu Picchu. Vaig haver de pujar una muntanya molt alta amb moltes escales i em vaig cansar molt. Machu Picchu es un poble que està amagat i el va descobrir un americà no fa gaires anys. Hi vivien els Incas que eren els reis del Perú i estaven a Cuzco. Hi van haver 14 reis Incas però el 14è no es compte perquè no el van coronar a Cuzco. A la època Inca hi havia un idioma que es diu Quechua i que encara es parla. A la època dels Incas el Perú no era un país molt avançat per exemple no tenien màquines, ni armes com els canons ni pistoles, ni muntaven a cavall per això van venir els espanyols i van fer una guerra i els van guanyar i van destruir gairebé tot menys el Machu Picchu perquè era un poble amagat entre muntanyes.
Després de Cuzco vam anar a Lima que va ser la primera i la darrera ciutat a la que vam anar del Perú. A Lima hi havien moltes places molt boniques.
Els nens al Perú eren de vacances quan jo hi vaig ser-hi però si que els he vist jugar al carrer, com diu la Camila que fan a Colòmbia. També treballen a les botigues venent i en els hotels. Vaig veure en un hotel un nen i una nena que ens atenien a la recepció i a la cafeteria.
He vist biblioteques. Però no he entrat a cap perquè estaven tancades o no podíem entrar. No sé si els nens llegeixen però suposo que sí.
Molts petons,
Elena
Argentina i Xile, febrer i març 2011
Hola companys!
He fet moltes coses molt xules, ara estem a Argentina.
Hem estat al Perito Moreno, que és un glacial molt gran i vam veure com es trencaven pedaços molt grans.
Abans de Perito Moreno vam anar a Iguazú i vam veure les cascades d'Iguazú (són les que surten a la pel·lícula UP). Aquesta cascada és super gran, és tant gran com un tsunami i fins i tot més. Vam agafar un vaixell que ens va portar al costat de les cascades i vam quedar xops.
També vam anar als 7 llacs (Bariloche) i vam veure llacs molts xulos i bonics. Vam agafar un vaixell per anar al bosc de Arrayanes. L'arrayan és un arbre que sempre està fred perquè té l'escorça molt prima.
Vam creuar la frontera de Xile i vam veure Frutillar, des d'on es veia un volcà. Vam anar a un museu de la colonització alemanya i també a un teatre. A puerto Montt he vist una plaça molt bonica davant del mar, amb dues estàtues gegants.
Vam anar al Chalten (Argentina), hi havia una cascada que tenia que trepitjar les pedres per buscar la vista. Era difícil perquè si et queies ficaves el peu a l'aigua.
Vam creuar un altre cop a Xile per anar a Torres del Paine, que vam fer una excursió a veure més llacs, per exemple la “laguna amarga” es diu així pel gust, i allà vam veure flamencs. Vam caminar dues hores fins a la meitat de la muntanya on hi havia un refugi i vam menjar una sopa ben calenteta.
També vam anar a Ushuaia, a la fi del mon, vam agafar un vaixell i vam anar a unes illes on vam veure pingüins, lleons marins, llops marins i cormoranes. Els cormoranes són unes aus que semblen pingüins i oloren fatal.
Un altre lloc que vam anar és el tren dels presoners. Abans, fa molt de temps, hi havia un territori que ningú volia viure i per evitar que ho invadeixin els anglesos i els xilens vam fer una presó. I els presoners que es portaven més bé anaven en el tren que nosaltres vam agafar per anar al bosc i talar els arbres.
I per últim, Buenos Aires. És la capital. Dins de Buenos Aires, Puerto Madero és un lloc molt bonic però té un riu de color marró. M'agrada més de nit perquè no es veu marró.
Un altre barri de Buenos Aires és Boca on hi ha “el caminito” que és un carrer molt estret ple de cases de colors, perquè fa molt temps anaven els vaixells i els pintaven de colors i la gent demanava la pintura que el hi sobrava. I així està ple de cases de colors.
A Argentina hi ha un escriptor molt famós que es diu Quino i dibuixa i escriu llibres de Mafalda. És antic però a mi m'agrada. M'he comprat dos llibres, un en anglès i un en espanyol i també tinc a casa. Com l'escriptor és argenti hi ha una estàtua de la Mafalda asseguda a un banc. També estic llegint un llibre de la Bat-Pat escrit en espanyol-argentí “La abuela de Tutankamón”
Em vau preguntar sobre els mercats i hem entrat en alguns i hem vist coses molts diferents com: coses antigues, carn, peix, fruita, fruits diferents i més coses diferents. Mireu les fotos.
Xile, abril 2011
Hola companys i companyes ¿com esteu?
Després de veure les altres ciutat del sud de Xile que ja us vaig explicar vam anar a Santiago, la capital, que tenia una torre i pujaves fins a dalt i es veia tota la ciutat amb els Andes, que separa Argentina i Xile.
A la “Plaza de armas” hi havia una escultura que em va agradar molt, era un home que duia el seu cap a la mà. També vaig veure la “Casa de la moneda” que es on hi viu el president. Vam veure dos museus. El primer de la història de Xile i el segon de les arts que es diu la ballarina. Es diu així perquè la història es: cada vegada que tanquen el museu els quadres cobren vida i la escultura de la ballarina surt de la vitrina i parla amb els quadres però després torna a la vitrina i quan obren el museu es fixen que ha canviat de posició. Així es aquesta història.
Després de Santiago vam anar a Viña del Mar que té les platges molt boniques i un rellotge de flors que es un rellotge que tot està fet de flors i un jardins molt bonics.
Vam passar a un altre ciutat que està plena de cases de colors, es diu Valparaiso. També vam anar a la casa de Pablo Neruda que tenia moltes coses com per exemple un escriptori, un bar o un sofà des del que es podia veure tota la ciutat, al que li deia “ Nube”. Com era un poeta vaig llegir un poema d'unes xineses.
Això es tot per avui. Molts records Elena.
La Polinesia, abril 2011
Hola a todos, ¿cómo estáis?
Yo muy bien. Os voy a explicar como pasé mi cumpleaños en la Polinesia.
Me he bañado en piscinas de arena. Hemos hecho snorkel y kayak en playas con muchos peces.. Vimos un espectáculo de bailes polinésicos y me trajeron un pastel con una vela que ponía Happy birthday. Me encantó como celebré mi cumpleaños.
Alquilamos un coche para ver toda la isla y tenía muchas cosas como las cascadas que era un sitio con mucha naturaleza y unas cascadas muy bonitas.
He visto cuatro islas. La primera es Tahití que es la que os he explicado, la segunda es Morea, la tercera es Tetiaroa y la cuarta Bora-Bora. En Morea dimos toda la vuelta a la isla y descubrimos unas playas muy bonitas y un mirador desde el que se veía una playa super.
Volvimos Tahití y cogimos un catamarán para ir a Tetiaroa. Es una isla en la que no vive nadie pero es preciosa porque está llena de palmeras, con arena blanca y habían muchos peces con rayas negras y amarillas que comían pan de mi mano. El agua era de color azul turquesa. Y ¿sabéis algo divertido? Una gaviota se me cagó en el hombro. Para mi fue asqueroso!. Yo a esta isla la llamo Isla de famosos porque primero fue del rey TU y se prohibió la palabra Tu y le tuvieron que cambiar el nombre a la isla de Tutuaroa a Tetiaroa. Después de un tiempo fue de un dentista y después Marlon Brando la compró por 100 años y cuando murió una parte fue de su hijo y una parte de Michael Jackson. Como os decía la playa chulísima de las cuatro mi preferida es ésta.
En Bora Bora hay un transporte típico y la verdad es que era chulo porque era como antiguo, como un camión de madera desde el que se veía todo el paisaje. En Bora Bora fue chulísimo... nos bañamos con tiburones que medían más o menos como Natalia, y peces manta de 1 metro y con crías de tiburones. Me encantó todo. Yo fui la primera en tirarme al agua a bañarme con ellos!!! las playas también preciosas. Bora Bora tiene algo muy interesante, es que la isla está rodeada de otra isla finita y estrecha con forma de arco que se llama -motu- y por allí también estuvimos.
Això es tot per avui. Ara som a Nova Zelanda estem fent una ruta en autocaravana, ja us ho explicaré.
Ja he vist las fotos del blog i esteu molt guapos i guapes!! Enhorabona per lo bé que vau fer l'obra de teatre.
Records a tots i us trobo a faltar!!
Nova Zelanda, abril-maig 2011
Hola a tots i a totes!! Com esteu? Jo molt bé.
Ja he vist al bloc totes les coses que esteu fent i son molt xules!
New Zeland m'agradat més del que em pensava. New Zeland té dues illes la del nord i la del sud.
Hem anat cap a la península de Coromaldel, i tenia una platja que fas un forat on estigui la sorra calenta i fas un jacuzzi d'aigua calenta a la platja. Nosaltres vam fer un molt gran amb muntanyes de Gaudi. Mireu la foto. La platja es diu Hot Water Beach, en català platja d'aigua calenta.
Després varem anar a Rotorua, una zona volcànica, on hem vist volcans i cràters per dalt i per baix. Aquells volcans són com muntanyetes petites i de la majoria surt fum, menys en una que surt aigua volcànica cada dia a les 10 del matí. És un guèiser. Feien trampa perquè posaven uns pols. Vaig llegir un full que explicaven moltes coses de química. També hi ha un llac que li diuen “piscina de xampany”, que tenia molts colors: blau, groc, vermell... té molts colors perquè té moltes substàncies químiques com mercuri, or, cianur, etc. I per últim els cràters que son forats a la muntanya molt profunds on hi ha aigua bullint.
A Taupo vàrem anar a un riu d'aigua volcànica, ens vam banyar i l'aigua cremava.
Després vàrem anar a Wellinton, la capital de Nova Zelanda. Allà vam anar a un museu on hi havien, animals, fòssils etc.. vàrem veure esquelets de dofins, balenes gegants i moltes coses més. També vam veure moltes coses dels Maoris, que son les persones que vivien aquí abans que arribessin els anglesos. Els maoris es fan tatuatges a la cara i al cos. A mi no m'agraden però per ells sí, qui té més tatuatges es més important. Al sortir vaig deixar la meva petjada. A Wellinton varem agafar un vaixell per anar a l'illa Sud.
A L'Illa Sud vam veure fiords que son muntanyes molt grans, glaciars, una platja amb pedres rodones molt grans, una ciutat on feia poc va haver-hi un terratrèmol i altres coses. De tot això el que més em va agradar va ser que vàrem pujar a un helicòpter per veure els glaciars des de dalt i varem jugar a fer curses a la part de dalt del glaciar. Una experiència al·lucinant i unes vistes precioses. Va ser un dels meus dies preferits!! també em va agradar fer un viatge en vaixell pels fiord de Milford Sounds que ens vam mullar amb una cascada i la platja de les pedres rodones perquè una pedra estava oberta i la vam veure per dins. Jo vaig jugar a que naixia d'un ou. Aquestes pedres s'han fet amb aigua, aire i temps. La ciutat on va haver-hi el terratrèmol es ChristChurch i ho vam veure tot destrossat. Les esglésies totes derruïdes i la part central tot derruït i amb tanques i no es podia passar. Just les cases més boniques eren les més derruïdes.
Després varem tornar a l'illa Nord i vam veure les Coves de Waitomo que em van agradar molt. Tenien estalactites i estalagmites que son com triangles que pengen del sostre i del terra. El pare i la mare ens van explicar com es formen i que triguen 100 anys en fer 1 centímetre. També vàrem fer una excursió que era agafar una barca i passar per dins de la cova per veure cuques de llum al sostre. Ens van explicar com vivien les cuques de llum. Si voleu que us ho expliqui m'ho dieu en un comentari al bloc. He fet una fitxa on s'explica tot. després vam anar a Auckland que és una ciutat que té moltes coses; una torre super alta on la gent es llançava des de dalt, Natàlia i jo també volíem però no ens van deixar, un carrer amb molts gratacels, unes places molt grans amb molta gent. I per acabar vàrem fer una ruta per la costa per veure platges. Però el temps no va ser molt bo perquè estava núvol i vàrem poder veure les illes, bé però als càmpings hi havien molts animals com els kiwis que venien perquè els hi donéssim menjar. Una cosa divertida es que la gent d'aquí tenen una llista de les 101 coses que són més maques per veure. La número 94 es veure uns lavabos!! però la veritat es que són molt bonics.
Ara ja som a Austràlia i aviat us escriure d'aquest país.
Un petó i molts records a tota la classe!
Elena
L'itinerari per Australia, maig 2011
Hola! Com esteu?
Com ara esteu treballant els viatges us explicaré com hem fet la ruta per Austràlia. Ara us explicaré que s'ha de fer per organitzar la ruta.
Primera cosa que has de fer: buscar informació del lloc.
Segona cosa: quants dies vols ser-hi a cada lloc.
Tercera cosa: buscar el transport.
Quarta cosa: buscar un hotel a cada lloc.
Doncs aquestes són les coses i quan arribes al lloc has de gaudir.
A les grans ciutats com Sydney agafem molts transports com tren, ferris, bus, caminar... per poder veure la ciutat.
A Nova Zelanda ja vam preparar que a Sydney agafaríem una autocaravana per anar fins a Brisbane. Quan vam agafar l'autocaravana vam pensar que seria bo anar per la costa per Newcastle, Taree, Port Macquarie, Grafton, fins Brisbane. I després de veure tot vam tornar cap a Sydney.
A Sydney vam agafar un avió per anar cap a Cairns. Des de Cairns vam agafar un bus per anar a Port Douglas. I després vem pensar que no ens podien perdre veure la Gran Barrera de Coral. I aquí vam agafar un vaixell i vam fer smorkel. Varem llogar un cotxe per veure cascades, rius i selva.
Després de tornar a Cairns, vam anar a bus a un poble aborigen i també, un altre cop, a fer snorkel a la Gran Barrera de Coral a les Green Island. I ja a l'avió cap a Japó.
Molts petons i bon estiu.
Elena
Elena respon a la carta dels Indianes Jones
Us respon un per un...
Sergio G., si anirem tots a 3r i ens ho passarem molt bé!!
Jose, és veritat i tinc moltes ganes de veure-us!
Alex, que bé que encara vinguis a aquesta l'escola. Ja m'explicaràs com és la casa nova.
Camila, t'aniràs a Colòmbia? Si te'n vas et trobarem a faltar.
Mabel, que bé tot el tema dels papers. Et quedaràs aquí si vols.
Maria, jo també tinc moltes ganes de veure't i et trobo molt a faltar.
Elisabeth, que bonic t'haurà quedat l'àlbum! tinc moltes ganes de que me l'ensenyis.
Judith, jo vaig jugar a les taules de multiplicar a l'autocaravana i vaig guanyar unes monedes per jugar amb la Natàlia a la màquina de hoquei.
Jaume, que bé el dels dictats! Així segur que trauràs excel·lents.
Albert, que bé així tindràs un dia de festa. Que bé que t'ho passaràs a la festa de l'escuma.
Paula, gràcies per veure els meus reportatges. M'alegra molt que t'agradi. Ja te'ls explicaré.
Alejandro, així quan hi vagis menjaràs llaminadures i gominoles i de pas aniràs a la platja. Que divertit!
Izan R., a mi també em va sorprendre banyar-me amb taurons., tot i que un em va tocar el peu. A tu també t'agradarà.
Hugo, que bé!! segur que ho us vau passar molt bé amb la Farigoleta.
Rosa, ho vaig veure al bloc. Què bé ha hagin vingut a la classe aquestes persones i que tingueu aquest record tan maco per sempre.
Lorgi, enhorabona!! heu guanyat com ell Barça!!
Luis, si m'han agradat molt tots els contes i espero que a tu també!
David, segur que heu après moltes coses d'Egipte i molt divertides. I segur que l'àlbum t'ha quedat molt bé.
Gràcies a tots i a totes per haver-me acompanyat en el meu viatge. M'agradat molt veure el bloc i anar llegint totes les coses que heu penjat, com els poemes, el Valentí Gubianas, el Sergi Busquets, l'obra de teatre... i també que us recordàveu de mi.
Adéu Indianes Jones que tingueu molt bones vacances!! quan torni ens ho passarem molt bé jugant plegats. Us trobo molt a faltar.
Jo també us envio una abraçada molt forta per tota la classe i per l'Anna.
Adéu i fins aviat.
PD: aquests mesos d'estiu continuaré publicant coses dels països que em falten: Japó, Xina i Índia, per si ho voleu mirar. La vostra carta és fantàstica.
Sabeu on estic ara?
El Japó, juny 2011
Hola amics i amigues.
Com esteu?. Com us van les vacances?.
Ara us explicaré la nostra visita al Japó.
A Japó el primer que varem veure es Tokio. La ciutat de Tokio, es molt gran amb molta animació i per la nit moltes llums. Hi ha un carrer molt divertit que es diu Harajuku on molts nois i noies van vestits una mica estranys, uns porten collaret de gos, altres es pinten una part de la cara d'un color i l'altre d'un altre, disfressats de Chuqui (el nino diabòlic de la peli), les noies com els personatges de Do-re-mi etc..
A Tokio vam veure molts temples i molts santuaris. Son molt bonics i típics del Japó. Els temples son pels Budas i els santuaris per les divinitats. Tokio va ser la primera ciutat i ja la Natàlia i jo ens varem fartar de veure temples i això que després van veure molts més. També varem aprendre que quan hi ha una porta Torii es un santuari i si no es un temple. Mireu com es una porta Torii.
Des de Tokio varem agafar diferents trens bala per veure altres ciutats com Yokohama, Takayama, Nagoya, etc... i en aquest camí vam veure budes, temples, i varem intentar dues vegades veure el Mont Fuji i no el varem veure perquè estava núvol. Els castells son molt alts, les puntes de la taulada cap a dalt i tot el castell envoltat d'aigua.
Varem passar uns dies a Hiroshima, la ciutat on va caure la bomba atòmica de USA. Era molt trist.
A Kioto vam veure un espectacle amb demostracions de coses típiques del Japó com la cerimònia del té, teatre, Ikebana que es art floral, música de Kioto amb un instrument semblant a l'arpa però recolzat al terra i amb canyes de bambú.
Una cosa que ens va semblar divertida dels japonesos son les reverencies que fan per saludar-se i quan es troben moltes persones no deixen de saludar-se els uns als altres. A tots els llocs sempre fan fileres, no es toquen, deixen certa distància, son molt educats.
I això es tot del Japó.
Que tingueu molt bones vacances.
Un petó, Elena.
Sabeu on soc ara??
Un passeig per la Xina, juliol 2011.
Hola a tothom! Com esteu? Us escriure sobre la Xina.
Hem començat per Beijing. A Beijing vàrem veure molt temples. Un és el temple del cel, però no semblava perquè estava núvol. Però és molt bonic. La diferència amb els del japó és que són rodons. Més tard, vàrem anar a la Ciutat Prohibida on vivia l'emperador. La ciutat prohibida tenia moltes sales, per exemple la del seu tro, un altre on feia les reunions, etc. Al dia següent vam veure la Gran Muralla Xina. Estava plena de xinesos. No és gaire alta però fa milers de quilòmetres. Va ser impressionant.
Després vàrem anar a Shanghai. Aquí vam visitar jardins típics de la Xina, tenia rius, temples, ponts, etc. També vàrem veure el Temple de Jade, on hi ha un Buda de jade. Jade és una pedra preciosa. Més tard vàrem veure els gratacels de Shanghai que s'il·luminen a la nit, sembla Nova York.
Després vàrem anar a Guilin. Hi havia un riu molt bonic que tenia una roca amb forma de trompa d'elefant. Després vàrem anar a Yanshuo, on hi han unes muntanyes precioses com les de Milford Sound (Nova Zelanda) també al costat del riu però eren rodones. Vàrem veure un espectacle de llums que s'il·luminaven les muntanyes.
Al dia següent vàrem anar a Ping'an. On hi han unes terrasses d'arròs super boniques que tenen forma de columna vertebral. Les senyores del poble tenien el cabell molt llarg perquè significava llarga vida.
A Hong Kong vàrem anar a un mirador i tenies que agafar un tramvia per veure totes les vistes dels gratacels. També un espectacle de llums on s'il·luminaven els gratacels al ritme de la música. Al museu de ciència per nens ens ho vam passar pipa aprenent. Després vàren donar un passeig pel passeig de les estrelles i vam veure un Buda gegant a la muntanya.
Això ha sigut el viatge de la Xina. Adéu i bones vacances.
Elena.
L'Índia, agost 2011
Hola a tothom, com esteu?
Ara us explicaré el nostre viatge per l'Índia. Vàrem començar per Delhi i vam veure diferents temples, tots molts bonics i molt diferents als de Japó i Xina.
Desprès vàrem anar a diferents llocs com Mandawa, Bikaner, Jaisalmer -al desert-, Jodhpud, etc. En aquest camí hem anat a palaus, temples i forts. Els palaus són molt diferents, tenen una cúpula, finestres àrabs i jardins molt grans i bonics.
Els forts són molt xulos, tenen moltes sales i pots veure els aparells que feien servir. Són fortaleses per protegir a les famílies reials, els Maharajas.
Vàrem anar a un temple i dos forts una mica estranys i divertits. El temple és diu “el temple de les rates” i està ple de rates. A mi m'encantava però a la Natàlia i a la mama els hi feia fàstic.
Per visitar el fort de Bundi et donàvem junt amb el tiquet de l'entrada un pal per protegir-te dels micos durant la visita.
I per visitar el fort de Jaipur vam pujar en elefant, és molt xulo i estava molt alt.
També vam anar al desert i vàrem muntar a camell, va ser impressionant i vam anar a veure la posta de sol a una duna. Vàrem fer curses amb el camell i jo vaig quedar segona.
A Índia molt animals són sagrats. La vaca és un i es posa al mig de la carretera i la gent tenia que esquivar-la. Aquí hem vist molts tipus d'animals com vaques, rampanats, camells, elefants, rates, búfals, porcs, galls dindi...
També hem vist molta pobresa, hem trobar molt nens i gent demanant diners per menjar i ens va donar molta pena.
Això és tot de l'Índia. Gràcies per seguir el bloc i compartir aquest viatge.
Molts petons.
Elena.
