COSTA RICA, gener 2011
Hola de nou!!!!!!!!!!!!!!
Hola companys, companyes i Pilar...
Com esteu?
Us ho heu passat bé aquest Nadal?
Jo molt bé. He estat a Costa Rica 15 dies canviant de lloc; he anat a San José, Tortuguero, Volcàn Arenal, Monteverde, Manuel Antonio...
Aquest país té molts animals i molta vegetació; aquí teniu unes fotos:
M’he fixat i aquí treballen a l’agricultura, el turisme i els serveis.
Aquí a Costa Rica hi ha molts jardins de papallones. Son molt xulós perquè és un lloc tancat on està ple de papallones.
Costa Rica te un eslògan: PURA VIDA! Perquè com us he dit abans té molta vegetació i animals.
Com aquí plou molt encara que fa calor hi ha gent que no hi porta sabates perquè se les mullarien cada 2 per 3.
Tortuguero es diu aixíperque hi ha una temporada on van les tortugues a la platja a deixar els ous d’on hi sortirà una petita tortugueta.
A Costa Rica no hi ha ni estiu ni hivern només hi ha temporada seca i temporada de plujes (a la seca també plou força).
També he vist que Costa Rica és més pobre que Barcelona, perquè hi ha gent que hi viu en “xaboles” (cases fetes amb xapes grans i fustes).
I la última cosa:
Com aquí hi ha serps i com he dit abans plou molt, les cases de la gent que té una mica més de diners se les fan amb unes potes molt llargues:
Bé us desitjo un bon 2.011!
Molts petonets,
NATÀLIA.
Les monedes 1
Hola companys, companyes i Pilar.
Us volia agrair les vostres felicitacions d'aniversari. Us trobo a faltar.
Com esteu? Ja comença el carnaval, oi?
Molt bé, doncs jo he escrit un petit text sobre les monedes.
Espero que us agradi:
Com sabeu a Espanya la moneda és l'euro.
No a tots llocs és igual. Per exemple aquí als Estats Units es paga en dòlars i el que per nosaltres són els cèntims, aquí són els centaus.
Quan vaig anar a Costa Rica les monedes es deien Colons, encara que també acceptaven dòlars. I a Mèxic es paga en pesos i també accepten dòlars.
Els canvis són els següents:
1 dolar (USA) és igual a 500 colons (Costa Rica)
1 dolar (USA) és igual a 12 pesos (Mèxic)
1 euro (ESP) és igual a 1,37 dòlars (USA)
100 centaus (USA) és 1 dolar (USA)
Imatges de les monedes:
Bé espero que us ho passeu molt bé aquest carnaval.
Molts petonets,
Natàlia.
Parcs naturals de USA, gener-febrer 2011
Hola, com esteu?
Ara us explicaré com són i com m'han semblat els quatre parcs naturals que he visitat.
Sequoia park.
En va agradar molt perquè els arbres eren molt grans, fins i tot vam veure l'arbre més ample del món. En vaig fer fotos i és increïble el petit que som al costat d'aquests immens arbres.
Yosemite.
És un parc natural molt bonic perquè encara que estava tot nevat, va ser divertit fer una ruta caminant per la neu. Dins del parc passava un riu molt bonic i totes les muntanyes estaven plenes de cascades.
Death Valley.
Vol dir la vall de la mort. Es situa al desert i hi ha molt poca alimentació i aigua. Només hi ha una gran bassa anomenada BadWater: aigua dolenta. Es diu així perquè l'aigua és salada i no es pot beure. Per aquest motiu es diu Death Valley perquè antigament molts ésser vius que passaven per allà morien.
Grand Canyon.
El Grand canyon està situat aprop de Las Vegas, encara que està a l'estat d'Arizona. És molt gran i molt profund. Impressiona molt veure'l i més perquè pots acostar-te al barranc tot el que puguis.
Perú i Machu Picchu, febrer 2011
Hola, com esteu? Us trobo a faltar gòtics i gòtiques!! Com us ha anat el carnaval?
He estat al Perú i m'ha agradat més del que m'esperava. El que jo he vist no és tan pobre com diuen.
Moltíssimes gràcies pels comentaris, m'han agradat molt.
Nazca és molt bonic, allà vam veure les famoses línies de Nazca. Vam agafar una avioneta per veure-les ja que només es poden veure des del cel. Una línia pot arribar a ser... de kilòmetres de llarg. La meva teoria és: es van fer fa més o menys 2000 anys, les primeres persones en arribar a Nazca les van fer perquè les veiessin els seus Déus.
També vaig anar a Paracas, no em va agradar gaire perquè només tenia una platja que no era gaire bonica i estava bastant bruta. No vam veure res més de Paracas però si les Islas Ballestas. Aquestes illes són molt boniques, sobretot el que ho fa més bonic són els animals que hi han. Llops marins i les seves cries, aus, pelicans... l'animal que més m'ha agradat de tots són els pingüins; són molt bufons.
Ara us escriuré del poble que més m'ha agradat, es diu Wakachina (Ica) i el nom vol dir: Waka- noia bonica China- plorar Vol dir- “noia bonica que fa plorar”.
Estàvem a un oasis, al mig de les dunes. Van agafar un buggi que ens va portar sobre les dunes i després les vam baixar amb tables de snowboard. A l'oasis la gent es banya però l'aigua està ben bruta.
Quan vam arribar a Cuzco, Cusco o Qosco (com li diem nosaltres, com li diuen els peruans i com li deien els incas) ens va sorprendre perquè era molt bonic i estava ple de gent amb llames perquè et fessis una foto i donessis propina.
Quant estàvem al Perú també vam veure el Machu Picchu que encara que hi havia una mica de boira es podia veure bé. Després d'una hora de pujada vam arribar a un mirador on es veia bastant bé. Si us dic la veritat a mi se'm va fer més llarga la baixada que la pujada. Quan estàvem a la part del poble vam veure el Temple del sol, les tres Finestres, la Cova... Ens vam aixecar molt d'hora per poder entrar amb els primers quatre-cents. També hi havien unes terrasses d'herva on hi havien llames per mantenir l'herva curta. Les terrasses són esglaons que els Incas feien a la pendent de la muntanya per poder-hi cultivar el camp o també per fer bonic. El primer grup de llames que van portar van morir totes menys una.
Per poder pujar a més alçada vam prendre diàriament te de coca que ni a mi ni a la meva germana ens agrada. Em estat veien que a molts països són fans del Barça i a Perú ho són molt, en alguna samarreta “falsificada” ho escriuen així: Barza
Bé espero que us hagi agradat,
Natàlia
ARGENTINA-CHILE, febrer-març 2011
Hola a tots!
Com esteu?
Com us vaig dir, ara escriuré d'Argentina.
Com esteu?
Com us vaig dir, ara escriuré d'Argentina.
IGUAZÚ
No sé si heu vist la pel·lícula “Up” però si l'heu vista, les cascades Paraiso son les Cascades d'Iguazú que jo he vist. Les vaig veure des del costat d'Argentina i des del costat de Brasil. Són precioses!!! vam fer una ruta d'una hora i al final de la ruta hi havia un camí de fusta que et portava a la cascada i...mireu la foto!!!
El dia següent també vaig agafar un vaixell que et portava sota la cascada; em va encantar!
Aquestes son de les cascades més grans del mon. Són gegants i fan casi 3km i salts de 70m d'alçada.
BARILOCHE (a l'inici de la Patagònia)
Es un poble encantador. Per cert aquí li agradi la xocolata ja hi pot anar perquè hi han dos carrers plens de xocolateries. Els meus pares em van comprar una telèfon mòbil però me'l vaig menjar... era de xocolate.
A una excursió vam agafar un vaixell que ens va portar al Bosque de Arrayanes i després a l'illa Victòria. Els arrayanes son uns arbres prims, de color canyella i sempre estan freds perquè tenen l'escorça molt prima. Vam fer una caminata fins arribar a una platja on vam fer pícnic i després vam tornar. Ens vam fer unes fotos, mireu que xules!
Mentre estàvem a Bariloche vam anar a Xile travessant els Andes, que com sabeu son les muntanyes que separen Xile i Argentina. Vam fer un “cruce andino” i per fer-ho s'ha d'agafar primer un bus després un vaixell, després un bus, després un vaixell i després un bus... es maco perquè veus molts llacs i muntanyes.
A Xile vam estar visitant una zona amb molts llacs. Eren uns llacs molt bonics; l'aigua era de blau turquesa, la sorra era gruixuda i em semblava rugosa però era agradable i la gent fins i tot es banyava.
Després vam anar a CALAFATE,
El poble era petit, tenia un llac molt gran estava molt a prop del Glacial Perito Moreno. Un glacial molt gran. Un glacial es un gran conjunt de neu totalment glaçada i compactada. El Perito Moreno comença la neu a dalt de les muntanyes que s'allarga fins al llac. La paret que queda al llac es va desfent i caient a l'aigua però com a la part de dalt torna a nevar es manté amb llargada. A l'aigua queden icebergs, que son petits pedaços de gel que pots veure una petita part però dins de l'aigua hi ha molt mes. Al vaixell tenien un de mostra i li vaig fer una foto.
Van tornar a creuar a Xile per veure les Torres del Paine. Vam fer una excursió de muntanya de dues hores fins arribar a un refugi. Després vam tornar a l'Argentina i el primer lloc que vam visitar va ser Ushuaia, “Tierra de fuego”; la fi del mon, perquè després d'aquesta ciutat ja arribem a l'Antàrtida. Aquí vam fer una excursió al parc natural i hem agafat un tren que abans agafaven els presos; aquesta es la història:
Fa temps a l'Argentina, a Tierra del Fuego, ningú volia viure-hi. Perquè ni els anglesos ni els xilens els hi robessin aquest lloc, van fer una presó. El presos que es portaven millor agafaven aquest tren per anar-hi al bosc a tallar arbres per fer foc i construir cases.
Nosaltres vam agafar aquest tren hi van veure els arbres tallats i el parc natural recordant-hi la història dels presos.
També vam agafar un vaixell que ens va portar a diferents illes per veure-hi animals com llops marins, aus, pingüins...
Després vam anar a Buenos Aires. M'agrada molt Puerto Madero, sobre tot per la nit perquè hi han unes grues que per la nit s'il·luminen i semblen girafes. També hi ha un riu molt gran, tan gran que sembla el mar, es diu el Rio de la Plata, es de color marró, això no m'agrada tant.
Buenos Aires està molt brut, papers, ampolles pel terra... també vam anar a veure els barris del voltat i us parlaré de Boca perquè té una historia:
Fa molts anys hi havia un barri de Buenos Aires anomenat Boca que tenia un port. Cada dia arribaven vaixells i vaixells al port. Allà els pintaven i al poc temps la gent va començar a demanar als mariners la pintura que els hi sobrava per pintar les seves cases i ara hi ha un camine't, petit i estret amb les cases pintades de colorins. L'anomenen “Caminito”.
Des de Buenos Aires vam anar també a Uruguai a un poble que es diu Colònia de Sacramento. Es petit però em va agradar perquè era tranquil. Aquí teniu unes fotos d'aquest poble.
Ara som a Santiago de Xile...
espero que us ho passeu super bé.
Natàlia
Les monedes 2
Hola, com esteu?
Aquí teniu nova informació sobre les monedes.
Nuevo Sol, al Perú
1 euro són 3,8 nuevos soles.
Un refresc val 2 soles
Pesos Argentins, a l'Argentina
1 euro són uns 5,40 pesos Argentins
un refresc val 4 pesos argentins
Pesos Xilens, a Xile
1 euro son uns 650 pesos xilens
un refresc val 500 pesos xilens
Apa ja podeu començar a fer càlculs! Jo tinc el cap com un timbal.
Natàlia
Xile, el centre del país, març-abril 2011
Hola a tots i a totes, com esteu? Com va l'escola?
Valparaiso
Ara estic a Xile i he anat a un poble que es diu Valparaiso, m'ha agradat molt perquè tenia moltes casetes de colors, com el caminito de Buenos Aires però totes d'un color diferent.
Tenia uns ascensors que pujaven i baixaven contínuament; pujaven i baixaven casi en vertical i donava vertigen.
També hem visitat la casa de Pablo Neruda un poeta molt famós. Al museu (casa) ens van donar una maquina en forma de telefon que ens anava explicant tot. Tenia un sofà on seia moltes vegades a tranquil·litzar-se. Ell era un home que li encantava posar-li nom a les coses i a aquell sofà li va posar “La Nube”. També volia fer-se una terrassa, però al final no la va fer, però com li agradava tant posar noms i els posava amb tanta facilitat, ja li tenia nom posat: ”plataforma de aterrizaje para seres de otros planetas”.
La seva casa tenia cinc pisos, primer pis: entrada a la casa, segon pis: habitació per seure a pensar, tercer pis: “living” sala d'estar, menjador i bar, quart pis: habitació que compartia amb la seva dona i un bany, cinquè pis: estudi. Com creia que la casa era massa gran va convidar a una parella amiga a viure. Pablo Neruda i la seva dona es van quedar amb el tercer, quart i cinquè pis.
Viña del Mar
Viña del Mar no tenia gaires coses però estava bé. Tenia un rellotge fet de flors al costat de la platja, també tenia una cosa una mica particular: els autobusos anaven super ràpid fins i tot a les corbes, tant ràpid que un autobús va trencar la carretera.
Al lloc on dormíem era la casa d'una persona que deixava habitacions -es diu Bed & Breakfast- i allà vam conèixer a una nena que es deia Javiera i era molt simpàtica.
Santiago de Chile
La primera sensació va ser: no esta gaire net però més net que Argentina sí i no es gaire bonic.
Després ja hem va semblar molt més bonic perquè els carrers estaven molt animats i al mig de la ciutat la gent jugava als escacs i a les dames.
Hi havia una beguda tradicional, era com el suc del préssec en almívar amb grans de blat i trossos de préssec.
Vam anar a uns museus: un d'ells va ser un Prehistòric on vam veure els indígenes que són les persones que vivien abans a Xile. Eren els Mapuches, es desplaçaven en canoes fetes de fusta i a dins hi feien foc. Els feien unes estàtues de fusta de fins a 20 metres, es deien moais i vam veure dos un al museu i l'altre a la Isla de Pascua. Eren així.
Al mateix museu hi havia una part d'animals dissecats hi havia un que tenia dos caps, era de l'època dels mapuches i semblava un lince petit.
On viu el president es diu la Casa de la Moneda i allà van estar fent l'apagada voluntària que era durant un hora tothom que volgués podia apagar tots els llums i així dinar-li un hora més de vida al món.
Espero que estigueu genial i meravellosament. En uns dies us escriure el text d'un nou lloc. Quin serà...
Natàlia G.H.
La Polinèsia, abril 2011
Hola a tota la classe de 4t B! Com esteu?
Aquest escrit li dedico a la Pilar (la nostra tutora) ja que un dels destins que més li agraden és... la Polinèsia francesa.
Vam arribar a Papeete (Tahiti) després d'un vol de 12 hores, em va encantar perquè vaig veure 8 pel·lícules, jocs i música. La meva primera sensació de Papeete va ser molt agradable, vam visitar el mercat on venien menjar, peix, pareos, cocos, faldilles hawaianes... Al parc del costat del port la gent jugava, feia esport, feien picnics...
La Polinèsia francesa té moltes illes, nosaltres hem visitat quatre: Tahití, Morea, Tetiaroa i Bora Bora. Des de Tahiti vam agafar un ferry que ens va portar a Morea, vam llogar un cotxe per donar la volta a l'illa. Les platges de Morea eren precioses, superaven a les de Menorca. Tenien un aigua turquesa i transparent... amb sorra blanca com de farina de pa...
Després vam tornar i vam celebrar l'aniversari de la meva germana Elena i visitar l'illa de Tahiti. Vam veure cascades xulísimes, unes coves amb aigua dins on la gent es banyava, unes platges de surf meravelloses.
Vam anar en una excursió en catamarà fins a Tetiaroa. Aquesta illa la va comprar Marlon Brando per 100 anys (encara és seva). Primer l'illa era del rei TU, i com ell es deia TU va prohibir que es digués la paraula TU. L'Illa esdeia Tutuaroa i la van canviar a Tetiaroa. El rei se la va regalar a un dentista. Marlon Brando la va comprar més tard i li va regalar un tros a Michael Jackson. Les platges eren... les més boniques que he vist. Tenien milers de botifarres de mar, gegants i llarguíssimes.
També vam anar a Bora Bora, un altra illa. Em va agradar les platges i havía molta vegetació. La sorra era molt blanca. Vam fer un altra excursió però... ens vam banyar amb taurons i peixos manta!!! També vam veure una morena i a més estàvem envoltats de peixets de colors grans i petits. Va ser una experiència inolvidable.
Vam tornar a Tahiti i al dia següent... cap a Nova Zelanda!
Espero que esteu super bé, us trobo a faltar!
Molts petonets!! Natàlia
Les monedes 3
Hola a tota l'escola Can Serra. Com esteu?
Ja torna l'escola de nou amb més deures, feina... i més diversió!!!!!!!! les colònies semblen fantàstiques!!!
Ja falta menys perquè s'acabi l'escola, he!!! dir adéu a aquest any i dir hola al que ve. Doncs jo estic a Austràlia veient cangurs i koales... i ara us explicaré com són les monedes d'alguns països d'Oceania.
Com aquest es un país colonitzat per Anglaterra (Europa) parlen anglès i als seus bitllets per una banda tenen la reina d'Anglaterra i per l'altre banda alguna cosa més aborigen o nativa (gent aborigen, cangurs, koales...etc...). Nova Zelanda també estava colonitzat pel mateix país i la Polinèsia Francesa està colonitzat per França (Europa) (per això parlaven Francès i maorí). Els espanyols varen colonitzar Llatino Amèrica i part dels Estats Units però només Califòrnia per això a Califòrnia es parla molt castellà.
Aquí teniu imatges de les monedes dels tres últims països:
Australia.
1,00 euro es igual que 1,30 dòlars Australians.
Nova Zelanda
1,00 euro són uns 1,80 dòlars Nova Zelandesos.
Polinèsia
Si vas a la Polinèsia Francesa amb 1,00 euro i el canvies et donen 119,33 Francs Polinèsics. Com aquesta part de la Polinèsia és de França la moneda sempre canvia amb l'euro al mateix preu. Per cert aquí tot és caríssim.
New Zealand (Nova Zelanda), abril-maig 2011
Hola a tots i a totes, com esteu?
He vist que us ho heu passat molt bé a les colònies, caiac, tir amb arc, platja... mare meva si que n'heu fet coses!!!
Ja fa 5 mesos que vam sortir de viatge i se m'ha passat com tres dies i mig. Aquest país el farem en una autocaravana i dormirem en càmpings (tots són molt xulos).
Les coses de Nova Zelanda són molt modernes i algunes em recorden a les de San Francisco.
Vam anar a una platja molt famosa perquè anaves amb una pala, feies un forat a la sorra i sortia aigua super, super, super calenta. Al càmping vaig conèixer una nena que es diu Vanessa, era de Sudafrica. Parlava anglès i era molt simpàtica. Aquí hem anat a platges molt maques, alguna semblava Cala Mitjana de Menorca.
També vam visitar Rotorua on vam veure com sortia aigua de la terra, guèisers, però van fer trampa, van posar uns pols químics dins del volcà perquè sortís l'aigua. També hi havien uns craters xulíssims on l'aigua estava a 100º graus ja que venien del volcà i tenien diferents colors; cada un causat per un producte químic: groc (sofre); roig (òxid de ferro); taronja (antimoni); negre (sofre i carbó); blanc (sílice); lila (manganeso); verd (arsènic).
El que més hem va agradar va ser l'ultim es deia “El bany del diable” era d'un color verdós (color lima) que semblava el liquid que queda quan es desfà el calipo de lima-llimona. També ens vam banyar a un riu d'aigua calentíssima al aire lliure.
El paisatge que es veia per la carretera era meravellós; tot estava ple de vaques, toros, cèrvols i ovelles (encara que també tenia vegetació, tot molt verd).
A Wellington (la capital) vam anar al museu “Te Papa”, em va agradar molt hi havia una part d'animals super xula; vaig veure una gran col·lecció d'animals, un altre part més dels terratrèmols on hi havia una atracció del que passava en cas de terratrèmol en una casa. També hi havia part dels indígenes (Maoris) que es feien uns tatuatges a la boca (que a mi no m'agraden) molt curiosos. Ells també feien un esport; era una canoa per vuit persones amb vuit rems i es feien curses.
A continuació vam agafar un ferry que ens va portar a l'illa sud. Allà em vist platges plenes de cloïsses i la sorra era com el sucre. També vam anar al glacial Franz Josef, vam pujar dalt de tot en helicòpter on es podia contemplar la blanca i dura neu, després de fer salts, curses, rodes i moltes fotos vam continuar amb l'helicòpter i l'experiència era única quan l'helicòpter es girava o anava cap avall. Després vam fer una excursió fins a la base de dos glacials.
També vam anar a Milford Sound on vam agafar un vaixell per veure fiords, glacials, muntanyes i cascades immenses. El una em vaig posar davant i em vaig mullar molt. També llacs com miralls.
Vam anar a una platja que em va encantar “Moeraki Boulders”, tenia unes pedres molt grans (1 metre de diàmetre) i totalment rodones. Vaig intentar moure les roques.
La visita al centre de Christchurch estava tancat perquè va passar fa dos mesos un terratrèmol. Mira que semblava bonic. Totes les cases noves estaven bé però les esglésies, catedrals i edificis antics estaven trencats.
De tornada a l'illa nord, a Waitomo Caves vam fer unes excursions per coves. La primera tenia moltíssimes cuques de llum, tantes que il·luminen el sostre!! L'altre cova era impressionant totes plenes d'estalactites (pengen del sostre) i estalagmites (surten del terra) molt grans i això que per créixer un centímetre calen cent anys. Aquesta cova la va trobar un senyor maorí mentre passejava amb el seu gos i el gos va perseguir un porquet que es va ficar allà.
Aukland és una ciutat molt animada i hi ha molta gent. Vam veure l'edifici Sky Tower on la gent podia tirar-se des de la torre fins casi al terra. Jo el volia fer però no es podien tirar els nens. A Nova Zelanda es molt típic el rugbi.
Per anar a Rusell (Bahia of Island) vam haver d'agafar un ferry que era com una plataforma amb motor. Per cert, estic molt contenta perquè estic parlant bastant en anglès. Somniu en anglès!!! I estic utilitzant frases com:
-Do you have any power-site for to night?
-I would like a Wi Fi for one day. Is $10, isin't it?
-Could you tell mi where is the China's embassy in Sydney, please?
Bé aquest ha estat el text de Nova Zelanda, ara estem a Austràlia.
Molts records i bon final de curs.
Natàlia
Australia, maig-juny 2011
Hola a todos, como estáis?
Este texto lo escribiré en castellano porque en la escuela también nos enseñan a hablar español.
Estuvimos 27 días en Australia y empezamos por Sydney, donde estuvimos 10 días. También fuimos a Cairns y después a Port Douglas -10 días-.
Cuando llegamos a Australia (Sydney), y mi primera sensación fue: Me gusta es una gran ciudad como Barcelona y aunque no está tan limpio como Nueva Zelanda está bien. Pues sí, así es una gran ciudad con un gran puerto y una casa llamada The Opera House (la casa de la opera) donde se hacen operas, obras de teatro, musicales...
Nos alojamos en un albergue 5 estrellas para montañeros y me gustó mucho. Hemos visitado Sydney y me encanta el centro de la ciudad , tiene unos edificios enormes y mucha animación.
Vimos la Opera House es la más famosa de Australia; me pareció muy bonita y las vistas que tenia de la ciudad eran preciosas.
También cogimos un ferry para ver más partes de Sydney. Fuimos a hacer una caminata por el litoral y me gustó. Nos quedamos comiendo Fish and Chips en la playa cuando una o dos gaviotas me quitaron un calamar.
Al pasar unos días fuimos al Zoo vimos canguros, koalas, cocodrilos... ….y todo tipo de animales nativos. Los koalas se parecían a los osos perezosos porque solo duermen y se ponen cómodos en los altos arboles. Y de los canguros... hay mil cosas que decir de ellos.Hemos visto canguros en zonas verdes aún que había gente viviendo y para que los canguros no entraran en sus casas tenían perros que los perseguían.
Hicimos una ruta en una caravana (como en New Zealand) y fuimos hacia el norte y vimos lagos y playas muy bonitos/as. Fuimos desde Sydney hasta Brisbane. También fuimos a playas que tenían arena blanca, blanca, blanca era como la harina de pan. En los trayectos iba leyendo Monster High.
Después volvimos a Sydney y de allí volamos a Cairns. Desde Cairns y Port Douglas hicimos excursiones a la Gran Barrera de Coral y a parques naturales.
Hicimos snorkel para ver la Gran Barrera de Coral (ya que es la más grande del mundo) y vimos muchísimos, muchísimos peces -grandes, pequeños, de todos los colores-. También vimos parques naturales con arboles gigantes y cocodrilos casi invisibles. Los árboles eran diferentes a los de aquí porque de las ramas y del tronco les sale como unas patas para sujetarse mejor al suelo. En Costa Rica les llamaban jambas.
De esta ruta yo destacaría Sydney . Es muy bonito, me encanta el centro de la ciudad porque tiene mucha animación, creo que es un buen lugar para vivir cuando eres joven con 18 o 25 años porque hay mucho ambiente de fiesta por la tarde-noche. Aunque lo que más me gustó fue pasar un día con los aborígenes, nos enseñaron a tirar boomerangs y lanzas. Y pintamos unas piedras al estilo aborigen. Nos hicieron un tatuaje en la mejilla y después también vimos obras de teatro.
En Australia he podido ver canguros, muy divertidos que boxeaban y que pasaban delante de nuestra caravana en la carretera, koalas, cocodrilos, aves, delfines, ballenas y peces muy grandes de colores.
Este ha sido el texto de Australia. Espero que os haya gustado. Supongo que allí hará calor por lo que no dejéis de ir a la playa!!
Un abrazo para todos,
Natàlia G H
Christian:
Thank you for your coments in the blog.
Sorry I haven't any paper from Australia because we not carry any paper with us from the countries but we can bring you our Australia's guide (that is in English) and something that I could find. It's OK for you?
Kiss,
Natàlia G H
JAPÓ, ASIA, JUNY 2011
Hola amics i amigues!!!!! :) Com van les vacances??? I les notes?? Segur que genial!! Jo ara estic a la Xina, però us escriuré el blog del Japó:
Al sortir de l'avió vam agafar un tren d'alta velocitat (ja que al Japó tots els trens són molt ràpids) per anar a Tokio, la capital. Tota la estada al Japó varem agafar trens per anar a diferents pobles o ciutats.
A Tokio hi han molts habitants súper agradables i educats, a més els Japonesos odien el contacte físic. Vam estar a Tokio deu dies veien temples i més temples (al tercer dia la meva germana i jo ja estàvem fartes d'ells)... la majoria d'aquests dies ens va cobrir el nostre cap un gran nuvol de boira. A les afores de Tokio hi havia un carrer que es deia Harajuku; era un carrer que anava la gent que li agradava vestir-se com els personatges de manga.
Anàvem molt tranquils veient diferents coses però tot país te una cosa més difícil, com per exemple: -parlar amb la gent (gairebé ningú parla anglès). Costava una mica moure's per allà. A l'hora de menjar que la gran majoria de cartes estan en Japonès però sense problema podies agafar el que volguessis ja que tot estava molt bo... mmm!
A Nagoya vam dormir una nit a un “Riokan” que es un hotel típic Japonès súper xulo perquè el terra era de tatami, dormíem al terre i no hi havien mobles...
El dia següent varem anar a... Hiroshima o millor dit per l'Elena i jo: “el pitjor destí on es pot anar”, no se si ho sabeu però fa uns anys EEUU Va tirar una bomba atòmica a Hiroshima. Va ser a la segona guerra mundial i amb el mal que li van fer al Japó, es va rendir.
Vam anar a veure una de les antigues capitals, Kyoto on varem estar cinc dies més. Aquests cinc dies també ens varem dedicar a veure més pobles de les afores com per exemple Osaka (la ciutat del Chin Chan).
També m'agradaria comentar de que al japó tenen dos religions la Budista i la Sintoista. Els Temples són dels Budas i els santuaris de moltes divinitats i... com sabem si un es un Temple o un Santuari? Els Santuaris tenen una porta Toori a la entrada i els Temples no. Els Sintoistes creuen en més d'un Déu i Budistes creuen en més d'un Buda. Per cert aquestes persones que creuen en diferents religions s'ho creuen tant que els hi posaven monedes i bitllets a tots llocs on podien. Es tenien que purificar abans d'entrar a un i a més compren un paper que els hi diu el futur.
Varem dormir una nit a Kanazawa on varem veure el barri de les Gheises i el dels Samurais i després a Tokio i... a la Xina!!
Bé doncs molts petonets a tots i fins aviat! Bones vacances!!
Natàlia
La Xina, juliol 2011
Hola a totes i a tots!! Com esteu? Com van les estimades vacances? A mi molt bé ara escric des de l'Índia però faré el text del país anterior: la Xina.
A la Xina hem estat 27 dies fent aquesta ruta: Beijing (6 dies), Shanghai (5 dies), Guilin (4 dies), Yanshuo (4 dies), Ping'an (3 dies) i Hong Kong (5 dies).
Beijing. És la capital de la Xina. Vam viure l'experiència d'anar amb un motocarro (els conductors eren uns pirates i ens van cobrar més), també l'experiència de que tothom volgués fer-se fotos amb nosaltres i moltes coses més. Vàrem veure a l'exèrcit caminant rectes i firmes alhora. Aquí vam visitar la Gran Muralla Xina, no és gaire alta però és molt, molt llarga i estava plena de xinesos per tot arreu. Algunes parts de la muralle són molt empinades i era difícil pujar. També vam visitar la ciutat prohibida, que era el palau de l'emperador, tenia diferents parts amb moltes habitacions, la de negocis, la de relax i la de l'emperador. Tenia molts servents.
Shanghai. M'agraden les grans ciutats i Shanghai és una de elles. Té molts gratacels gegants que a la nit s'il·luminen. També vam visitar la ciutat antiga que tenia molta animació i un jardí xinès amb moltes fonts, vegetació, ponts i dracs.
Guilin. És un pople molt turístic que te un riu molt gran i uns llacs xulíssims. No em va agradar gaire el poble però el paisatge era impressionant.
Yanshuo. El que està clar és que els creador de Avatar es van inspirar en aquestes muntanyes, són gegants i arrodonides. El paisatge era tan bonic que hi havia gent que feia ràfting boat al riu però nosaltres vam preferir bambú boat, què és uns quants bambús junts feien una barca i fèiem un passeig pel riu Li.
Ping'an. És el poble que més m'agradat de la Xina. Té moltes terrasses d'arròs molt grans i boniques, tan boniques que fins i tot vam fer una excursió de quatre hores veient-les.
Hong Kong. És una regió autònoma de la Xina que abans era una colònia d'Anglaterra. Té la seva pròpia moneda i esta formada per moltes illes. La principal, la de Hong Kong, hi ha molts gratacels (com Nova York) i s'il·luminaven per la nit seguint una simfonia de música. Vam anar al museu de la ciència i a veure el passeig de les estrelles de cinema de kun Fu.
Els xinesos i les xineses són molts simpàtics i extravertits, una mica porquets (escupeixen per tot arreu, allà és normal) i sempre volien fer-se fotos amb nosaltres.
Quants xinesos hi han a la Xina? Xina té 1.300 milions d'habitants dels 6.850 milions de habitants té el mon. Shanghai en té 16 milions i Beijing 8 milions. I cada any neixen 10 milions més.
Perquè a casi tot els objectes surt “made in Xina”? La Xina fa un 25% de les coses que es fan al mon. Ofereix el seu servei amb mà d'obra barata, això vol dir que, per exemple, la empresa Appel dels EEUU dissenya un Ipod i busquen un lloc per construir-lo. I la Xina ho fa pel preu més barat.
Espero que us hagi agradat aquesta lectura d'estiu, el pròxim i últim text serà de l'Índia.
Petonets, Natàlia.
Les monedes (i 4)
Hola a tots, com esteu?
En aquesta entrada parlaré de les monedes del Japó, de la Xina, de Hong Kong i de l'Índia.
Japó.
1,00 euro es igual que 110 Yens.
Al bitllet de 1000 Yens té la imatge del Mont Fuji, la muntanya més gran del Japó.
Xina.
1,00 euro es igual que 9 Yuans (RMB).
A tots els bitllets surt la imatge de Mao, el president més important d'aquest país no democràtic. El bitllet de 20 Yuans té la imatge de les muntanyes de Yangshuo.
Hong Kong.
1,00 euro es igual que 11 Dòlars de Hong Kong.
Als bitllets surt la imatge dels monuments importants de Hong Kong.
Índia.
1,00 euro es igual que 63 Rúpies.
A tots els bitllets surt la imatge de Ghandi. Ghandi va aconseguir la independència de l'Índia de Anglaterra gràcies a la seva resistència pacífica i no violència. Si voleu podeu veure la pel·lícula de Ghandi a you tube, és molt interessant.
Un abraçada molt forta de la vostra amiga Natàlia.
Índia, agost 2011
Hola, bon dia!! Com esteu? Ja s'acaben les vacances, eh!
Jo ja estic a Barberà del Vallés però encara no he publicat el text de l'índia ( :-( ) es a dir que fil a l'agulla i comencem:
A l'Índia hem estat 27 dies veien la part nord i fent una ruta amb un cotxe i un conductor:
- New Delhi 2 dies, Mandawa 2 dies, Bikaner 1dia, Jaisalmer 2 dies, Jodhpur 2 dies, Montabu 2 dies, Ranakpur 1 dia, Udaipur 2 dies, Bundi 2 dies, Pusker 2 dies, Jaipur 2 dies, Agra 2 dies, Khajuraho 1 dia, Varanasi 2 dies i cap a l'aeroport de New Delhi.
Índia m'ha semblat que té coses molt boniques però d'altres que no ho són tant, es molt pobre podem veure als nens petits buscant menjar entre les escombraires o als llocs més turístics demanant diners als turistes. També es molt masclista i això a mi hem molesta moltíssim... les dones no poden treballar només poden sortir un dia a pregar per la salut del seu home o tan sols que elles depenen el 100% del marit.
New Delhi: És la capital, varem visitar un fort preciós perquè tenia vegetació al seu voltant i estava molt bé restaurat ja que a l'Índia costa veure un palau o fort en un bon estat.
Mandawa: Es un petit i pobre poble ple de havelis que són antigues cases-palau amb petits dibuixos que entre tots formaven una història.
Bikaner: Tenia un temple dedicat a les rates que són sagrats per als indis. Creiem que seria un temple amb una escultura del Déu rata però no i quan varem veure que estava ple de rates... egcs!! Mortes i vives, corrent i caminant, dormint i despertes però totes eren rates! Quin fàstic! :-(
Jaisalmer: Es un poble que està al desert, allà varem muntar a camell mentre veiem com es ponia el sol des de les dunes. Després varem dormir en mig de les dunes a un llit molt rústic veient els estels i els estels fugaços. També tenia un fort molt bonic i a dins tenia un parell de temples de pedra tallada.
Montabu: Es un poble de muntanya que té uns temples i un mirador per veure la posta de sol. Hi han molts micos a l'Índia i aquí ens va atacar un però estem bé.
Bundi: Hi havien un palau i un fort, no val la pena anar però es molt divertit quan els visites ja que et donen l'entrada i un pal perquè et puguis defensar dels micos :-) i el fort està infestat d'ells!
Pusker: es el poble que més m'agradat té molta animació als carrers i un llac que no es massa bonic però si que ho es veient la posta de sol.
Jaipur: A Jaipur varem visitar uns quants forts i a un dels forts varem pujar en elefant. D'allà el que més em va agradar va ser el City Palace.
Agra: Aquesta ciutat té el Taj Mahal que es una de les 7 meravelles del món. El va fer un rei per recordar a la seva dona que tan estimava que va morir mentre paria a la seva 14º filla. A mi hem va agradar molt el Taj Mahal, era blanc una mica brut... com la neu sobre la sorra, junt amb unes columnes llargues com els pins a cada banda, una llarga i estreta font al mig de tota la vegetació de la part inferior del Taj Mahal, era maquíssim.
Varanasi: El famós riu Ganges està a Varanasi es un riu sagrat pels indis perquè allà llencen les cendres de la gent morta excepte als nens i nenes petits, a les dones embarassades o a la gent que fa pujar una cobra, a aquests se'ls lliga a una pedra i se'ls tira al riu per enfonsar-los. El riu Ganges no em va encantar... no era com m'ho esperava, jo m'esperava més un riu ple de barquetes de fusta amb gent cremant-se sobre o mans i trossos de cosos morts flotant pel riu. I no, ell que varem veure (també impressionant) és un riu amb unes grades a una banda i la gent donant ofrenes, pregant, banyant-se o buscant diners que tira altre gent al riu. I al crematori veiem com cremaven als cosos entre la fusta i el foc.
I aquí estem ja s'ha acabat el viatge i només diré: fins molt aviat!! També donar-vos les gràcies a tots els que heu estat llegint el bloc i que espero veure-os a tots a cinquè.
Gracies per tot,
